www.apuntesdeclima.com

TAULAS DE CARACTERÍSTICAS         taula 2

Gasos Alternatius (HCFC)

Notes
Tipus de gas: P= pur, A= azeòtrop, CA= gairebé azeòtrop, Z= zeòtrop
Canvi de CFC a HCFC: 1= s’aprofita el CFC, 2= es recull el CFC i es
carrega de HCFC, 3= es recull el CFC, es carrega de HCFC  i canvi de compressor
Canvi de lubricant:  NO, SI %( mineral = M, alquilbencénic = AB, poliol ester = POE)
Fuita de gas HCFC: 1= s’aprofita el HCFC,  2 = recollir HCFC i carrega el nou gas
Carrega  de HCFC: L = Líquid, G = Gas,  I = Gas o líquid
Aplicació: AT = alta T, MT = mitja T, BT = baixa T, MBT = molt baixa T, A/A = aire condicionat

TAULAS DE CARACTERÍSTICAS        taula 3

Gasos Alternatius (HCFC)

Notes
Tipus de gas: P= pur, A= azeòtrop, CA= gairebé azeòtrop, Z= zeòtrop
Canvi de CFC a HCFC: 1= s’aprofita el CFC, 2= es recull el CFC i es
carrega de HCFC, 3= es recull el CFC, es carrega de HCFC  i canvi de compressor
Canvi de lubricant:  NO, SI %( mineral = M, alquilbencénic = AB, poliol ester = POE)
Fuita de gas HCFC: 1= s’aprofita el HCFC,  2 = recollir HCFC i carrega el nou gas
Carrega  de HCFC: L = Líquid, G = Gas,  I = Gas o líquid
Aplicació: AT = alta T, MT = mitja T, BT = baixa T, MBT = molt baixa T, A/A = aire condicionat

TAULAS DE CARACTERÍSTICAS                taula 4

Gasos Alternatius (HCFC)

Notes
Tipus de gas: P= pur, A= azeòtrop, CA= gairebé azeòtrop, Z= zeòtrop
Canvi de CFC a HCFC: 1= s’aprofita el CFC, 2= es recull el CFC i es
carrega de HCFC, 3= es recull el CFC, es carrega de HCFC  i canvi de compressor
Canvi de lubricant:  NO, SI %( mineral = M, alquilbencénic = AB, poliol ester = POE)
Fuita de gas HCFC: 1= s’aprofita el HCFC,  2 = recollir HCFC i carrega el nou gas
Carrega  de HCFC: L = Líquid, G = Gas,  I = Gas o líquid
Aplicació: AT = alta T, MT = mitja T, BT = baixa T, MBT = molt baixa T, A/A = aire condicionat

TAULAS DE CARACTERÍSTICAS                taula 5

Gasos Definitius (HFC)

Notes
Tipus de gas: P= pur, A= azeòtrop, CA= gairebé azeòtrop, Z= zeòtrop
Canvi de CFC a HCFC: 1= s’aprofita el CFC, 2= es recull el CFC i es
carrega de HCFC, 3= es recull el CFC, es carrega de HCFC  i canvi de compressor
Canvi de lubricant:  NO, SI %( mineral = M, alquilbencénic = AB, poliol ester = POE)
Fuita de gas HCFC: 1= s’aprofita el HCFC,  2 = recollir HCFC i carrega el nou gas
Carrega  de HCFC: L = Líquid, G = Gas,  I = Gas o líquid
Aplicació: AT = alta T, MT = mitja T, BT = baixa T, MBT = molt baixa T, A/A = aire condicionat  

TAULAS DE CARACTERÍSTICAS       taula 6

Notes
Tipus de gas: P= pur, A= azeòtrop, CA= gairebé azeòtrop, Z= zeòtrop
Canvi de CFC a HCFC: 1= s’aprofita el CFC, 2= es recull el CFC i es
carrega de HCFC, 3= es recull el CFC, es carrega de HCFC  i canvi de compressor
Canvi de lubricant:  NO, SI %( mineral = M, alquilbencénic = AB, poliol ester = POE)
Fuita de gas HCFC: 1= s’aprofita el HCFC,  2 = recollir HCFC i carrega el nou gas
Carrega  de HCFC: L = Líquid, G = Gas,  I = Gas o líquid
Aplicació: AT = alta T, MT = mitja T, BT = baixa T, MBT = molt baixa T, A/A = aire condicionat

TAULAS DE CARACTERÍSTICAS      taula 7

Notes
Tipus de gas: P= pur, A= azeòtrop, CA= gairebé azeòtrop, Z= zeòtrop
Canvi de CFC a HCFC: 1= s’aprofita el CFC, 2= es recull el CFC i es
carrega de HCFC, 3= es recull el CFC, es carrega de HCFC  i canvi de compressor
Canvi de lubricant:  NO, SI %( mineral = M, alquilbencénic = AB, poliol ester = POE)
Fuita de gas HCFC: 1= s’aprofita el HCFC,  2 = recollir HCFC i carrega el nou gas
Carrega  de HCFC: L = Líquid, G = Gas,  I = Gas o líquid
Aplicació: AT = alta T, MT = mitja T, BT = baixa T, MBT = molt baixa T, A/A = aire condicionat

TAULAS DE CARACTERÍSTICAS             taula 8

Gasos Definitius (HFC)

Notes
Tipus de gas: P= pur, A= azeòtrop, CA= gairebé azeòtrop, Z= zeòtrop
Canvi de CFC a HCFC: 1= s’aprofita el CFC, 2= es recull el CFC i es
carrega de HCFC, 3= es recull el CFC, es carrega de HCFC  i canvi de compressor
Canvi de lubricant:  NO, SI %( mineral = M, alquilbencénic = AB, poliol ester = POE)
Fuita de gas HCFC: 1= s’aprofita el HCFC,  2 = recollir HCFC i carrega el nou gas
Carrega  de HCFC: L = Líquid, G = Gas,  I = Gas o líquid
Aplicació: AT = alta T, MT = mitja T, BT = baixa T, MBT = molt baixa T, A/A = aire condicionat    

TAULA D’UTILITZACIÓ

                                      A/A                              CONSERVACIO              CONGELACIO

Las pressions estan en bars manomètrics

La temperatura d’evaporació serà las següents:

A/A                  -2º a 0º
CONSERVACIO  -10º a -8º
CONGELACIO    -30º a -28º 

UTILITZACIÓ DELS DIFERENTS REFRIGERANTS.

D'acord amb el disposat en l'article 21.2 del Reglament de Seguretat per a Plantes i Instal·lacions Frigorífiques, la utilització dels diferents refrigerants, segons el sistema i el local on s'emprin, s'efectuarà conforme a les prescripcions següents:


Refrigerants del grup primer

Els refrigerants del grup primer podran utilitzar-ne, amb qualsevol sistema de refrigeració, en locals de qualsevol classificació, sempre que la càrrega de refrigerant, expressada en quilograms, continguda en la instal·lació, no passada del valor del producte de:

Concentració del fluid frigorífic admissible expressada en quilograms per metre cúbic i indicat en la columna "d" de la taula I.
Volum en metres cúbics del "local més petit", atès per la instal·lació frigorífica.
El volum del "local més petit", serà el qual correspongui al menor dels espais aïllables normalment tancats, excloent, si escau, la sala de màquines, servits per un mateix equip frigorífic.

Si diversos locals són refredats per aire procedent d'una càmera condicionadora comuna, es prendrà com menor el volum total del conjunt dels locals, pel que fa a la càrrega admissible indicada en la taula I, sempre que el volum d'aire subministrat a cada local no es pugui reduir per sota del 25 per 100 del total.

De no complir-se l’establer en els paràgrafs anteriors, i en el cas de locals no industrials, la totalitat de l'equip frigorífic haurà de col·locar-se en una sala de màquines, excepte les canonades de connexió del circuit auxiliar, que podran col·locar-se segons s'indica en la instrucció LA MEVA-IF-006 del RSF.

Tots els locals en els quals existeixin focs oberts haurien d'estar suficientment ventilats.

En els locals industrials podran utilitzar-se refrigerants del grup primer sense limitació de càrrega, amb qualsevol classe de sistema de refrigeració, sempre que es compleixi el disposat en el nombre 2.1 d'aquesta instrucció.

Carga máxima de refrigerante del grupo primero por equipo, utilizando sistemas de refrigeración directos

Tabla I

a = Denominació simbòlica numèrica del refrigerant.
b = Nom químic comú del refrigerant.
c = Fórmula química del refrigerant.
d = Càrrega màxima en Kg. per metre cúbic d'espai habitable.

Refrigerants del grup segon

Sistemes de refrigeració directes. Els refrigerants del grup segon amb sistemes de refrigeració directes podran utilitzar-se en els locals industrials sense limitació de càrrega. En tots els altres locals solament podran ser utilitzats amb equips d'absorció hermètics o equips compactes i semi compactes, amb les càrregues i en els casos indicats en la taula II, i sempre per a usos distints de l'condicionament d'aire.

Sistemes de refrigeració indirectes oberts. Els refrigerants del grup segon amb sistemes de refrigeració indirectes oberts només es podran utilitzar en els locals industrials, sense que s'estableixi càrrega límit. En els altres locals no podran ser utilitzats en cap cas.

Sistemes de refrigeració indirectes tancats i doble indirectes. Els refrigerants del grup segon, amb sistemes de refrigeració indirectes tancats i doble indirectes, es podran utilitzar en locals no industrials amb les limitacions de càrrega expressades en la taula III, col·locant els evaporadors del circuit primari en càmeres condicionades aïllades amb ventilació lliure a l'exterior.
En locals industrials es podran utilitzar sense limitacions de càrrega, excepte els següents refrigerants, que tenen caràcter inflamable: clorur de etilè, clorur de metil, tricloroetilè i formiat de metil. En aquests casos, la càrrega màxima serà de 500 quilograms per equip independent, podent ser autoritzades càrregues superiors per la Direcció general d'Indústries Alimentàries i Diverses, prèvia justificació de necessitats i de mesures de seguretat amatents.

Tabla II

Càrrega màxima de refrigerant del grup segon, per equip, utilitzant sistemes de refrigeració indirectes tancats i doble indirectes, en els casos i condicions indicats.

Taula III

PRESCRIPCIONS ESPECIALS

Utilització de sistemes directes de refrigeració en locals industrials.

Els locals industrials en pisos distints del primer i de la planta baixa, quan continguin algun sistema directe de refrigeració, han d'estar totalment separats de la resta de l'edifici per construccions resistents i portes de seguretat, i dotats de sortides directes d'emergència suficients a l'exterior. Cas contrari seran considerats com locals comercials.



Casos que es requereix la col·locació d'equips frigorífics en sales de màquines de seguretat elevada.

En els casos d'instal·lacions frigorífiques, situades en locals institucionals o de pública reunió, que, segons, els nombres anteriors d'aquesta Instrucció, requereixin la col·locació dels equips frigorífics en sala de màquines, aquesta serà de seguretat elevada (vegi's Instrucció LA MEVA-IF-007).

taula de caducitat per refrigerants R12, R502 y R22

REFRIGERANTS I MEDI AMBIENT


Una de les propietats més importants és que no ha de contaminar el medi ambient.

Els estudis van demostrar que els químicament inalterables CFC són poc estables cap a la radiació UV-C, es produeix una reacció fotoquímica que dóna lloc a l'alliberament d'àtoms de clor, els quins són molt reactius i col·lacionen amb els àtoms d'ozó produint monòxid de clor i oxigen molecular. El monòxid de clor pot reaccionar amb els àtoms d'oxigen i es regenera el clor atòmic.
Els àtoms de clor alliberats tanquen el cridat ?cicle clor catalític de l'ozó?.
S'estima que un sol àtom alliberat d'un CFC pot donar origen a una reacció en cadena que destrueixi 100000 molècules d'ozó. Aquest cicle pot ser bloquejat per diòxid de nitrogen, que pot segrestar monòxid de clor mitjançant una reacció química en la qual es forma nitrat de clor, aquesta reacció és coneguda com ?reacció d'interferència?, perquè bloqueja la degradació de l'ozó produïda per derivats del CFC.

Els HCFC continuen destruint la capa d'ozó, encara que una mica menys que els CFC, i tant els HCFC com els HFC són gasos d'hivernacle potent.
Degut al fet que els HCFC destrueixen l'ozó, solament són considerats ?compostos de transició? el que significa que haurien de ser reemplaçats al seu torn per compostos mes acceptables des del punt de vista ambiental. El mateix pot dir-se pel que fa als HFC, que pel seu elevat potencial d'escalfament global han estat inclosos en el protocol de Kioto.
Per això cada dia és més important la recuperació i el reciclatge dels refrigerants.
Per un responsable sentit de respecte al medi ambient, tots quants manegen gasos refrigerants es veuran en l'obligació d'evitar el seu abocament a l'atmosfera. A més, existeix l'expressa obligació legal de recuperar quan sigui factible aquestes substàncies. L'article 16 del Reglament Comunitari CE nº2037/2000 especifica que els CFC i HCFC es recuperaran per a la seva destrucció, per mitjans tècnics aprovats per les Parts o mitjançant qualsevol altre mitjà tècnic de destrucció acceptable des del punt de vista del medi ambient, o amb fins de reciclat o regeneració durant les operacions de revisió i manteniment dels aparells, o abans del seu desmuntatge o destrucció.
A més, els CFC, HCFC i HFC estan catalogats en el CER (Codigo Europeu de Residus) com Residus Perillosos, i per tant és il·legal bandeig a l'atmosfera.

La llei espanyola sobre residus obliga als gestors a registrar-se i obtenir un codi de gestor. El nostre codi de gestors és l'E-498.98 i el nostre codi per al transport de residus és el T-1165. El posseïdor de residus està obligat a lliurar-los a un gestor autoritzat.

Destrucció de la capa d'ozó

S'adverteix una baixa concentració d'ozó en certes àrees de l'atmosfera, A aquestes àrea de baixa concentració se'ls denomina forat en la capa d'ozó, concretament es troba situat en el pol sud.

L'ozó és una substància que constituïx un filtre natural per a la radiació solar ultraviolada. Aquesta radiació s'evita que arribi a la superfície terrestre permetent el desenvolupament de les diferents formes de vida.

L'exposició dels éssers humans a les radiacions ultraviolades poden provocar malalties cutànies.

Existeixen múltiples causes i agents que contribueixen a aquest procés. Una de les quals s'han identificat és l'emissió a l'atmosfera de gasos refrigerants.

Els CFC estan composts per C, F i Cl. Els BCFC estan composts per Br, F, Cl i C. Els HCFC estan composts per C,H, F i Cl.
La forma que es destrueix la molècula d'ozó es deu a la seva reacció amb els àtoms de clor i de brom que componen les molècules dels refrigerants.

Els àtoms de Cl i Br no constituïxen cap perill, doncs al ser emesos es combinen amb altres substàncies i passen a formar diferents compostos químics.

El problema radica amb els refrigerants clorats i bromats que presenten una gran estabilitat, pel que poden arribar intactes a altes capes de l'atmosfera.

En la part alta de l'atmosfera el Cl i Br contacten amb l'ozó, reaccionen i aquest últim es transforma en oxigeno.

El pitjor d'aquest procés és que com aquesta reacció apareixen nous àtoms de Cl , fent-se aquest procés interminable.

En el cas del Br succeeix alguna cosa semblant.

Per a determinar que amidada els diferents gasos refrigerants influeixen en aquest procés utilitzem un indicador (Potencial de Destrucció de l'Ozó ODP), que ens indica la quantitat destruïda per l'emissió d'un determinat refrigerant.

Aquest índex pren com referència l'efecte que produeix el R 11, És per això que al ODP d'aquest refrigerant se li assigna el valor 1.

L'efecte hivernacle

És conegut com escalfament global, es tracta d'un augment de la temperatura global de la superfície terrestre a causa de l'emissió de gasos produït per l'activitat humana.

El procés és el següent. Els gasos emesos a l'atmosfera ascendeixen i s'acumulen en les capes altes cremant-se una barrera que absorbeix les radiacions solars després d'haver estat reflectides per la superfície terrestre. Aquestes radiacions es tornen a emetre cap a la superfície terrestre creant un procés cíclic.

La temperatura de l'atmosfera i de la superfície de la terra experimenten un increment, degut al fet que una part de la radiació solar es manté sobre la superfície terrestre en forma de calor acumulada.

Aquest efecte s'agreuja pel temps de permanència dels gasos en l'atmosfera. El CO2 roman 500 anys, el R 11 50 anys i 2 anys el R 123.

Com més gran sigui el temps de vida benvolgut del refrigerant, major serà el seu potencial d'efecte hivernacle.

Per a aquest procés existeix un índex de comparança entre els diferents gasos refrigerants que és el Potencial d'escalfament global (GWP)

Aquest índex pren com referència l'efecte que produeix el CO2, És per això que al GWP d'aquest refrigerant se li assigna el valor1.

www.apuntesdeclima.com | contactar